Amor propio y relación sana
Virna, 60
Decía Freud que uno o una ha de tener un grado de egoísmo. Sí uno no piensa en sí misma , no se da un valor, una integridad, un respeto , no podrá ser dueño de su propio destino . Sí una no sigue su propia decisión y se deja llevar por los deseos y necesidades del otro u otra será un inseguro, temeroso, resentida y tenderá a amargar a los demás. Cuando una persona se quiere a si misma, además sabrá protegerse y no dejara que le cosifiquen. Que sea un objeto.
Las personas con un bajo amor propio no establecerán relaciones sanas, donde nadie es sumiso o dominante . Dentro de una relación sana se podrá jugar durante algunos ratos a " tú eres mío o mía " pero solo como un juego, porque los dos saben que que el amor sano es dejar al otro en libertad y sin controlarle . Se sabe que cada uno es cada uno y se ha creado una confianza mutua donde existe el cuidado mutuo pero la libertad del otro para compartir algunas aficiones, otras no y donde el ser , no solo el tener cuenta. Los valores , las experiencias y el poder disfrutar de la compañía sin querer cambiar al otro es importante.
En estos tiempos de agitados, de crispación, convulsos, donde los medios de comunicación , la política e ideología tienden a no ser claros, a dar un discurso y hacer de manera distinta, a los niños, a crear más incertidumbre y dentro de una pandemia donde nos marean con vacunas de tales laboratorios o de otros, donde los salarios son precarios y todavía hay colas de hambre, el amor queda relegado, a mi juicio, más a tener que a ser. Se ha fomentado un individualismo exacerbado y nos movemos con la compulsión por el placer inmediato y la supervivencia. También han aumentado la venta de antideoresivos y ansiolíticos por miedo al futuro.
La capacidad de reflexión, de sentirse a gusto con uno mismo y darse un espacio para elaborar y eva.luar un encuentro entre personas se precipita y se quiere tener una relación a la voz de ya.
Qué es el amor para vosotros? Sexo rápido? Sentirse solo o sola y cubrir la soledad con una persona a la que ni siquiera conoces? Qué sucede por qué no te ha contestado de inmediato a un guassap? No puedes escucharla o escucharle sin prejuicios, sin etiquetar, sin ternura? Quieres imponerla lo que a ti te va bien ? Puedes aceptarte a ti misma o a ti mismo con tus malos humores, tú sentido del humor, tus cualidades, tus momentos de tristeza , de aburrimiento, de alegría?
Que es el amor en los sesenta?
El amor als 60.
Em viscut. Hem passat histories. Totes en han deixat un senyal. Als seixanta, com el vint, volem estimar i que ens estimen. En això no som diferents. Però tenim una relació diferent en el temps. Ens queda menys.
Ens em acostumats a estar sols o millor sense un amor. Ho trobem a faltar. El viure sols ens pot fer mes independents, més lliures.
Als seixanta es difícil generar la complicitat que quant s’és mes jove. Ja hem fet moltes coses. Em superat bastants riscos i perills. Però volem conèixer-nos. Els nous descobriments tenen o deurien fonamentar-se en saber que ens fa falta caixer de l’altra persona per construir un projecte vital d’ara endavant. Saber viure el avui. Acceptar. Un poc com diuen en la meditació: El passat ja no hi es ha passat i el futur encara no ha vingut, encara no hi es. No es tan fàcil. Ho deuria de ser, però no, no ho es. Un cert coneixement de passat es necessari per a conèixer el present. I com els mariners, em de tenir un rumb, en cas contrari no sabrem com gestionar les veles.
Per altre costat s’ha de tenir paciència, molta paciència. El nou coneixement genera il·lusions i mes si la persona coneguda es fa d’admirar (un petit homenatge a Almudena) . Surt l’enamorament. Es fantàstic. Però tot enamorament es una torbació temporal. Si eixes emocions, sentiment tenen intensitats diferents entre les dues persones pot generar-se un des-equilibri. En això el que em viscut, el que em errat ens pot ajudar. En eixos moments la sinceritat es fonamental. Cal ser valents. No es fàcil.
Jo sempre he dit que una parella son dos vides que cadascuna té ple sentit per ella mateixa i que decideixen obrir junts noves fronteres.
Si hem aprovat les assignatures del primer curs, queda la reval..ida, la prova d’accés: la vida quotidiana. Si sempre ha estat la prova de foc. On les relacions de poder s’expliciten. Amb la quantitat de manies que tenim ara es molt mes difícil. Però es ara quant mes ens tenim que acceptar i ajudar. Ja em passat moltes ITV. Em de fer un bon manteniment. Però tenim molts punts febles. De planxa i de motor. Es allò de cuidar-se, física i mentalment. Les dones solen fer-ho millor. La sobre-exigència que la vida, el mon els ha demanat, a la maduresa es una gran avantatja. S’han cuidat i es cuiden més, en tots els sentit. I també tenen com un valor cultural el cuidar.
I com no cal fer un màster. La comunicació: verbal, física. El sentit de l’humor. Riure. les carícies, les abraçades. Conèixer el cos de l’altre, endevinar que li agrada, que li dona cosquerelles o l’hi fica la pell de gallina. També dir que ens agrada que ens facin que ens dona plaer, cal facilitar la feina, sense trencar la màgia d’avançar en terreny desconegut.
Les primeres vegades que ens prenem de la ma. Eixa corrent que passa d’un braç a l’altre. Al temps els ulls que es busquen i la mirada afirma – ho estem fent-. Quina meravella. Cal estar molt atent. No serà com la primera vegada per cal vigilar que sempre passe corrent entre les mans. En cas contrari ja s’inicia la burocratització. Es igual que passejar agafat per la cintura, acariciar eixa poqueta grassa que ens ha creixut en la panxeta que dona un toc sensual, també podrien ser “gentils”.
L’amor als 60, 2ª part : COMPARTIR.
Els que s’enamoren als 60, han de tindre mol present que tenen que compartir harmònicament, moltes coses: Valors. concepte de vida. Il·lusions. Aficions. Addiccions. Parles d’això al teu escrit, de les aficions, no es precís compartir-les totes, com dius, seria fins i tot avorrit, però si es important tindre’n, quantes mes millor.
Com també cal posseir: desfici, curiositat, inquietuds, nerví, unes gotes de rebel·lia, un grapat de bogeria un raig d’heterodòxia. No tindre aversió al risc o la cara oposada una certa afició per l’aventura. El silenci i el plaer de la conversa.
Hola Virginia.
Estic molt d’acord en que has afegit a les lletres que he ficat ací. Son molt realistes. Cal tenir molt present el que dius, i mes en un amor als seixanta.
El que comentes de la gentilesa, també es una gran veritat, com la cortesia, el ser detallos. Obsequiós. Tot això fa a l’altre la vida mes fàcil i agradable.
M’encanta regalar flors.
